APUNTS
Fonts d'alimentació
Aqui teniu els apunts de font d'alimentació
Apunts:
Foto + Etapes de una font d'alimentació
Explicacio part per part
REGULACIO:
La regulació s'obté en general a partir d'un Cl regulador de voltatge, el que torna el voltatge de cd i subministra un voltatge del mateix tipus una mica menor i el qual es manté estable encara que l'entrada de voltatge de cd varia o la càrrega d'entrada conectada al voltatge de cd canvieu.
Conectors de la font d'alimentació
Connector d'alimentació ATX de 24 pins
Conector d'alimentacio EPS +12 V
Connector d'alimentació PCle
Aquest connector, com el seu nom indica, és el que s'utilitza per proporcionar alimentació extra a les targetes gràfiques quan els seus requeriments de potència són superiors als 75 W que pot subministrar per si mateix la ranura PCIe x16 on sol anar connectada.
Connector d'alimentació molex de 4 pins
Aquest és el connector que més s'usava fins fa uns anys per donar servei a la resta de components de l'ordinador , encara que ara el seu ús ha quedat força relegat a tasques secundàries (per això cada vegada n'hi ha menys a les fonts). Encara que avui dia no s'utilitzi en gran mesura, encara se'l pot veure per alimentar certs components com certes targetes d'expansió, per a la pròpia placa base, rehobusos i similars.
Connector d'alimentació SATA
Aquest és el connector que ha substituït en funcionalitat i número el connector molex del que parlàvem al capítol anterior. S'empra per proporcionar alimentació des de la font als dispositius com els dispositius d'emmagatzematge o les controladores de ventiladors quan estan incloses a la pròpia caixa. Té forma aplanada i el seu interior fa una mena de «L» tombada, de manera que indica la correcta orientació del connector a l'hora de ser connectat al dispositiu que es vol alimentar.
Electricitat
L'electricitat és un terme que engloba tot un conjunt de fenòmens relacionats amb el moviment de càrregues elèctriques (electró e-). Els àtoms neutres, tenen el mateix nombre de protons que d'e- (equilibrat elèctricament). Hi ha fenòmens (magnetisme, fricció, acció química) que poden arrencar ('alliberar') els e- de les seves òrbites deixant aquest àtom/ molècula amb el que s'anomena un buit 'hueco' i carregat positivament (ió positiu o catió). Quan un àtom/molècula té més e- que protons p+ s'anomena ió negatiu o anió
Els fenòmens que poden alliberar e- són: - Tèrmics. Si apliquem calor a 2 metalls amb diferent potencial termoelèctric generem corrent. - Piezoelèctrics. Al deformar un cristall de quars generem corrent e- - Fotoelèctrics. Al incidir llum sobre alguns materials es desprenen e- - Magnètics. Per inducció magnètica sobre un conductor generem corrent (alternador, ...) - Químics. Per reacció química podem generar corrent (piles, bateries ...)
Conductivitat
Com ja hem dit, els àtoms/molècules poden alliberar e-. La banda ocupada pels orbitals moleculars amb els electrons es diu banda de valència, mentre que la banda formada pels orbitals moleculars buits es diu banda de conducció. La propietat que posseeixen alguns materials de disposar d'e- lliures a la banda de conducció es denomina conductivitat Podem classificar els materials en 3 grups depenent de la seva conductivitat.
En els semiconductors, com el Silici (Si) o el Germani (Ge), l'amplada de la banda prohibida no és molt gran (en condicions normals són mals conductors). Si apliquem prou energia els e- poden passar a la banda de conducció, per aquesta raó, els semiconductors condueixen l'electricitat millor en calent. (els semiconductors es poden comportar com aïllants o conductors depenent de les circumstàncies)
En els aïllants, la banda prohibida és tan gran que cap electró pot saltar (els e- estan fortament lligats al nucli). La banda de conducció està sempre buida. No condueixen o condueixen molt escassament l'electricitat. (fusta, plàstics, ceràmiques, vidre ...)
Corrent electric
Per generar aquest moviment el que fem és col·locar una càrrega d' e- molt diferent a cada extrem del cable (a un costat molt i al l'altre cap o gairebé cap) i la tendència a l'equilibri faria la resta (moviment). Aquesta diferència de nº d' e- entre un extrem i l'altre rep el nom de diferència de potencial, tensió o voltatge (quanta més tensió més atracció). La unitat del voltatge al SI (Sistema Internacional d'unitats) és el Volt. Es mesura amb un Voltímetre. A un circuit elèctric el corrent que flueix per un conductor depèn de la tensió aplicada als seus extrems i la resistència que oposi el material conductor; com menor sigui la resistència millor circularà el corrent.
Camp elèctric (E)→ regió de l’espai, al voltant de la càrrega, en què es manifesten forces d’origen elèctric. Aquestes forces actuen sobre d'altres objectes també carregats elèctricament (atracció – repulsió). Un camp elèctric en moviment sempre va acompanyat d'un camp magnètic (B). Electricitat estàtica → càrrega (+ o -) que queda resident a un objecte. Aquesta càrrega romandrà estacionaria, però pot atreure objectes carregats de manera contraria produint una descàrrega (ex. llampec, ...) Corrent elèctrica → Moviment de partícules carregades en determinada direcció. La unitat de mesura és l'Ampere (A) que equival al flux (Intensitat) de càrrega per segon (1Coulomb/1segon). Es mesura amb un Amperímetre
Circuit obert i tancat
Corrent alterna i continua AC/DC
El corrent continu (DC → Direct Current) no varia el seu valor en funció del temps: a la pantalla d'un oscil·loscopi apareix com una línia horitzontal referenciada a un nivell de zero volts (línia de massa). La distància de la línia de tensió a la línia de massa indica la magnitud (amplitud) de la tensió.
