Els començaments:
Els començaments de les targetes gràfiques són una mica grises, no ja només perquè es tractava de targetes monocrom, sinó perquè no es considerava al principi com una part fonamental. Imprescindible si, però fonamental no tant. Es tractava de targetes integrades a la pròpia placa base, en què amb què donessin sortida a la imatge (només text a 80 o 40 columnes) cap al monitor ja complien sobradament amb la seva missió. Però aquest panorama no va trigar gaire temps a canviar radicalment.
Gràfiques MDA:
És la primera targeta gràfica que es monta a un PC. Les targetes MDA (Monocrome Data Adapter) eren monocromes, i només oferien mode text. Això és una cosa que avui pot resultar estranya, però en aquella època els ordinadors s'utilitzaven per això, per processar textos i números, per la qual cosa tampoc hi havia una gran necessitat que mostressin maneres gràfics. Tenien una RAM de 4KB, més que suficient per mostrar 80x25 a pantalla completa.
Gráficas CGA:
La Color Graphics Adapter (Adaptador de Gràfics en Color) o CGA es va començar a vendre el 1981, i va ser la
primera targeta gràfica en color d'IBM i el primer gràfic estàndard en color per a l'IBM PC (i en aquella
època, parlar dordinadors personals era parlar de IBM).
Solia tenir 16KM de memòria (VRAM), i va treballar a una resolució de 640x200 (tant en mode text
com a gràfic), suportant una paleta de 16 colors, dels quals podia mostrar simultàniament 4 colors a
una resolució de 320x200.
En mode gràfic, com ja hem dit, podia mostrar 4 colors de 16 possibles, però aquests colors no eren
de lliure elecció, sinó que calia triar entre dues opcions o paletes:
En mode text podia treballar amb els 16 colors i en dues maneres diferents: 40x25 a una resolució de 320x200 i una relació daspecte de 1:1.2. 80x25 a una resolució de 640x200 i una relació daspecte de 1:2.4. El ser major el nombre de caràcters mostrats a la pantalla, només podien emmagatzemar en memòria fins a 4 pàgines de text.
Gráficas Hercules:
Desenvolupat el 1982 per Van Suwannukul, fundador d'Hercules Computer Technology.
Encara avui dia continua sent popular aquesta targeta gràfica. Es tracta d'una gràfica monocromàtica, amb
capacitat per a text en 80x25. Tenia també possibilitats de mostrar gràfics de gran qualitat (per a
aquella època), a una resolució de 720x348 píxels, ia més comptava amb una particularitat summament
interessant: Suportava dues pàgines gràfiques, una a l'adreça B0000h i una a l'adreça B8000h.
Es podia habilitar o deshabilitar per programari, i quan estava deshabilitada permetia
treballar amb dues targetes gràfiques simultàniament (una Hercules i una CGA, per exemple), oferint
sortida a dos monitors alhora, cadascun amb una imatge diferent.
Tot això va fer que fos molt
apreciada en aplicacions de disseny, on era possible mostrar els resultats en una pantalla i mantenir
les eines en una altra.
L'abril del 1987 va sortir al mercat una versió d'Hèrcules en color, amb la possibilitat de mostrar 16 colors
d'una paleta de 64 a una resolució de 80!25 en mode text i 720!348 píxels en mode gràfic.
La qualitat d'imatge de les gràfiques Hercules era molt superior a l'oferta per les gràfiques CGA, cosa que
les va convertir en les targetes monocromes més utilitzades per IBM als seus ordinadors.
Gráficas EGA:
Les gràfiques EGA (Enhanced Graphics Adapter) veuen la llum l'any 1984, i la podem considerar com la
primera targeta realment gràfica.
Depenent del fabricant, incorporaven entre 64KB i 256KB de memòria, i podien treballar en 16
colors a una resolució de 640x200 píxels. Alguns fabricants, com ATI Technologies oferien la
possibilitat de treballar amb diverses resolucions, com 640!400, 640!480 i 720!540.
Les targetes gràfiques que hem vist fins ara es connectaven a un port ISA, i tenien una sortida al
monitor del tipus CGA de 9 pins. Pel que fa als monitors monocroms, els més utilitzats eren els de
fòsfor verd, els de fòsfor ambre i els de pantalla grisa, no oferint-se un color realment blanc fins a
laparició dels monitors en color.
Però el panorama canvia força l'any 1987, amb l'aparició del que serà durant molts
anys l'estàndard en adaptadors gràfics (de fet, amb petites variacions i millores, continua sent el
utilitzat). Ens referim a l'estàndard VGA i les seves evolucions, XGA i SuperVGA
En el año 1987 salen al mercado las primeras tarjetas gráficas VGA (Video Graphics Array ), y con ellas el
color en los ordenadores como lo conocemos hasta ahora.
La aparición de este estándar supone una serie bastante grande de cambios, comenzando por los
monitores, tipo de conector (aparece el Sub15-D, que es el que se sigue utilizando en la actualidad,
